2.2.11

AMOR PERSONAL

esp_ En Joid'art queremos celebrar San Valentín haciéndote un regalo. Deja tu comentario contando cómo te enamoraste y si tu respuesta es la más original te obsequiaremos con un conjunto de collar y pendientes de la nueva colección SS11 Nisse diseñada por Cristina Julià. El 14 de febrero daremos el nombre del afortunado/a entre todos los mensajes recibidos en nuestro blog y facebook. Acuérdate de indicar tu e-mail.

cat_ A Joid'art volem celebrar Sant Valentí fent-te un regal. Deixa el teu comentari explicant com et vas enamorar i si la teva resposta és la més original t'obsequiarem amb un conjunt de collaret i arracades de la nova col·lecció SS11 Nisse dissenyada per la Cristina Julià. El 14 de febrer donarem el nom de l'afortunat/da entre tots els missatges rebuts al nostre blog i facebook. Recorda que has d'indicar el teu e-mail.
esp_ Georgia Quiller ha sido la ganadora del conjunto Nisse con su original relato en Facebook sobre el amor y los disfraces. ¡Enhorabuena! El jurado ha estado formado por: Mariona Julià (compras), Joan Aliberch (comercial), Cristina Julià (diseño), Elisabet Baurier (comunicación), Jaume Julià (gerencia), Carme Campeny (gerencia tiendas) y Marta Coll (marqueting).

cat_ Georgia Quiller ha estat la guanyadora del conjunt Nisse amb el seu original relat a Facebook sobre l'amor i les disfresses. Enhorabona! El jurat ha estat format per: Mariona Julià (compres), Joan Aliberch (comercial), Cristina Julià (disseny), Elisabet Baurier (comunicació), Jaume Julià (gerència), Carme Campeny (gerència botigues) i Marta Coll (màrqueting).

28 comentaris:

  1. Anònim2.2.11

    Yo me enamoré un día de lluvia esperando el autobús en la parada de Cataluña. No llevaba paraguas y él me prestó el suyo...

    evarem_32@yahoo.es

    ResponElimina
  2. Anònim2.2.11

    Un día de verano paseando por las Ramblas de Barcelona vi un chico que venía en mi dirección y nos miramos a los ojos de forma muy intensa como si no pudiéramos apartar la mirada el uno del otro, pasamos de largo y los dos nos giramos para seguir mirándonos, estuvimos unos segundos así mientras nos alejábamos, y al final nos paramos, dimos media vuelta y empezamos a caminar el uno hacia el otro, nos saludamos, empezamos una conversación y fuimos a tomar algo, a partir de ahí ya no pudimos estar el uno sin el otro ;P Un flechazo en toda regla!

    ResponElimina
  3. Anònim2.2.11

    Jo la veritat no em vaig enamorar de primer moment. Vaig anar estimant de mica en mica i cada dia que passa vaig omplint més el meu sac.
    Moltes vegades busques i no trobes, sense adonarte'n que tens la persona al teu costat és la destinada per tú.

    pilarmaba@terra.es

    ResponElimina
  4. Anònim2.2.11

    Despues de que me corte con mi ex, me senti muy deseperada, triste, y no tenia ganas de hacer nada. Llorando por semanas y meses, mi mama me dijo que me vaya al internet a encontrar alguien, y por lo menos que encontrara con gente nueva. Un dia no pude sentir peor, ese dia registre yo...Al dia que registré yo registro el tambien...Recibi un monton de emails de cada tipo de pelotudos, ni les conteste. Y el me escribio dos lineas, muy divertidas, asi empesamos a cambiar unos emails... unos dias despues me queria conocer, nos fuimos a un cafe a las 6 de la tarde, y nos hecharon de ahi a las dos de le manana. Me enamore tanto que no podia ni contar una storia, y no paso nada, ni un beso, al dia siguiente tuvimos un otra cita, yo todavia tan enamorada como loca, pero ni me beso al final. Pense que a este no le gusto, o es un imbecil, y al tercer dia, el 14 de Febrero fuimos al cine, y a tomar algo despues, y a ese dia me dio un besito a los labios... y desde ese dia me da un monton de besitos cada dia...y la semana que viene tendremos el aniversario primero :))

    juhaszeszter@hotmail.com

    ResponElimina
  5. Anònim3.2.11

    Yo me enamoré el día que juré que nunca más volvería a enamorarme..., jeje.
    Jo em vaig enamorar el dia que em vaig jurar que mai més tornaria a enamorar-me..., jeje

    kikarucha@hotmail.com

    ResponElimina
  6. Una tarde cualquiera, sola y tal vez triste, buscaba alguién con quien hablar.
    Internet la puerta al mundo, un foro cualquiera, al que tal vez solo entré aquel día, y allí estaba esperando...el destino.
    Tan cerca de mi durante año, pues era y es una viejo amigo del colegio de mi hermano y fué internet y 20 años despues el que nos unió.

    divegri@hotmail.com

    ResponElimina
  7. Anònim5.2.11

    Ens vam enamorar en el moment que els nostres ulls es van creuar. I solament un instant de perdre'ns la mirada vam necessitar per a trobar-nos a faltar.

    isabelbarcala@hotmail.com

    ResponElimina
  8. Anònim5.2.11

    Tot va començar per un deute pendent...un sopar a Sitges...
    Arrossegàvem un altre deute pendent...el de una possible relació anys enrere que no va arribar a ser.

    Un sopar a un restaurant que ara ja no existeix,una estona de xerrera asseguts a unes escales,un passeig a la vora del mar...i ell que es va acabar mullant les sabates amb les onades...I rialles...moltes rialles.

    La brillantor als ulls,les ganes d' estimar,la felicitat sense mesura,la il•lusió per descobrir-nos i el somni d'una vida en comú que és la que compartim.

    Ell és qui que semblava que no seria i després va ser.

    xukylover@hotmail.com

    ResponElimina
  9. Anònim5.2.11

    Acababamos de representar una obra de teatro infantil SUPERTOT se titulaba, el era el facineroso y yo la chica a la que salvaba el super heroe.Despues nos fuimos todo el grupo a cenar y luego a tomar una copas..., fuimos todos a un monte en nuestra ciudad donde hay un monumento al corazon de jesus alli entre risas y canticos..concretamente "jotas", se me acerco por detras y empezo a besarme el cuello, al darse cuenta de que yo aceptaba la situacion, me susurro en el oido...produciendome un irresistible escalofrio en todo mi cuerpo...tienes un lugar donde ir? le dije que yo todavia vivia con mis padres..y entonces me llevo a su casa...fue algo maravilloso. El proximo 14 de febrero cumpliremos 20 años de feliz convivencia.Gracias SUPERTOT..siempre me gustaron los facinerosos. TE QUIERO MI AMOR.

    palomalafuenteyera@yahoo.es

    ResponElimina
  10. Anònim6.2.11

    Jo, vaig conèixer el meu AMOR en una partida de rol, des del primer moment, els seus ulls i el seu to de veu em vam enganxar,resulta que ell també és va fixar amb mi perquè tots dos ho vam comentar als amics que teniem amb comú!! Al cap d'uns dies vam anar quedant, una sortida, una copa en un bar, una rosa blanca, una altre rosa blanca, un pis de lloguer compartit, una espera de 6 mesos perquè jo vaig marxar ha estudiar a l'estranger, vam patir també una pèrdua d'un familiar molt proper, una boda íntima, vam comprar un terreny on vam construïr la nostra història d'amor, una cas preciosa que és on vivim ara. Actualment estem buscant un fill, el complement perfecte per completar el nostre amor i la nostra felicitat. Hem hagut de recòrrer un camí molt llarg amb moments preciossos i moments dolents però jo no m'imagino la vida sense ell, arribar ha casa i ens fem l'abraçada del dia i esperar que arribi el cap de setmana per disfrutar l'un de l'altre. L'estimo sense condicions ni tabús,l'estimo per com em fa sentir i m'agrada la persona que sóc quan estic al seu costat.

    maca_moca@hotmail.com

    ResponElimina
  11. Anònim7.2.11

    Jo hem vaig enamorar a les festes de San Joan a Ciutadella quan el que avui es el meu home em va fer bufar un molinet de vent dient que era la prova per saber si havia begut massa ginets o si em podia convidar a un més.

    ainna_1978@hotmail.com

    ResponElimina
  12. Anònim8.2.11

    Jo em vaig enamorar una tarda que no portava ulleres. Em va semblar que era el noi més guapu de tots, que li agradava ballar i que sabia vestir. Me'l vaig mirar de lluny molta estona i ja no hi havia res a fer quan de prop vaig veure que duia mitjons blancs amb sabates negres, colònia del seu pare i no sabia que mai més el tornaria veure ballar.

    gemmacfr@yahoo.es

    ResponElimina
  13. Anònim10.2.11

    Yo me enamoré una noche de fiesta y con el dia a dia descubrí que habia acertado. Hoy llevamos 13 años juntos y dos hijos en común. Espero que sea para toda la vida...y ya lleva dos años demostrandome su amor regalandome una joya de joi d´art
    napeclo@hotmail.com

    ResponElimina
  14. Anònim10.2.11

    Una mallorquina i un barceloní ens coneixerem menjant calçots a Tarragona. Em va dir "vull passar amb tu fins el darrer dia de la meva vida" i aixi va ser... Aquest dia hauria d'haver arribat d'aqui a molts d'anys pero els aconteixement es precipitaren i va arribar ara fa cinc anys.
    edk2@ono.com

    ResponElimina
  15. Anònim10.2.11

    Jo hem vaig enamorar del tio que hem portava les cartes cada dia, jej es a dir el carter d'on treballava jo abans, durant dos anys entrava deixava les cartes i marxava, fins que de mica en mica, un hola bon dia, un altre dia un quin fred que fa avui no? i aixi mica en mica jo esperava cada dia que arribessin les cartes, cada dia a la mateixa hora!! jeje semblava aquell anaunci que feien de la coca cola!! jeje fins que un dia vam quedar despres de la feina per fer un cafe, i un altre i un altre, però tot i aixi a sigut i es el meu amor en secret! vvam ser amics una temporada però res mes, vaig deixar la feina i va desapareixer aquella amistat! encara ara quan veig una moto de color groc penso que potser es ell..
    esperò retrobar-lo algun dia

    mimifiti@gmail.com

    ResponElimina
  16. Anònim10.2.11

    Em vaig enamorar d'una persona que ja feia 4 anys que coneixia i amb la qual compartia una amistat a prova de bomba. La persona en qüestió era un dels millors amics de la meva parella d'aleshores. És a dir, que vaig conèixer el meu actual xicot gràcies al que ara és el meu ex. Durant aquests 4 anys en què només vam ser amics, vam compartir moltes coses: sopars amb tota la colla, nits inoblidables (amb les seves corresponents ressaques)... i el més important, sempre ens vam fer costat en els moments difícils.
    Un bon dia vaig descobrir que la meva parella (amb la qual portava 5 anys de relació i 2 de convivència) feia dos anys que m'era infidel... No us podeu ni imaginar el que vaig sentir en aquells moments, però això seria una altra història. El cas és que el que era el seu amic (la meva parella actual) em va fer costat en tot moment. Per si aquell no hagués estat un cop prou dur, pocs dies després va morir una persona molt propera a mi i el món em va caure a sobre. Ell va seguir al meu costat, animant-me. De sobte, vaig deixar de veure'l només com un amic. En pocs dies m'havia demostrat molt més que qualsevol altre noi amb el que hagués estat. Un dia vam quedar per sopar i va ser un dels dies més estranys i més meravellosos de la meva vida. Estrany perquè feia tan de temps que érem amics que em pensava que la situació se m'escaparia de les mans. I meravellosa perquè per fi vam estar junts, tal i com tots dos volíem. El primer petó que ens vam fer... buf! Encara se'm posa la pell de gallina quan hi penso! Quan vam dir als amics que sortíem junts... Van fer unes cares! Els hauríeu d'haver vist, no s'ho podien creure!
    Vaig passar per la horrible experiència de ser enganyada, traïda i humiliada, sí, però la meva recompensa ha sigut estar amb la persona més meravellosa que hi ha sobre la capa de la terra. No sé què faria sense ell.

    ResponElimina
  17. Anònim10.2.11

    El meu correu: u1059109@correu.udg.edu

    ResponElimina
  18. Anònim10.2.11

    Uns amics ens van preparar una cita a cegues a davant del edifici Flatiron de Nova York des de el primer moment varem connectar molt be i vem anar a una festa yanki i semblava que érem els únics que ens ho passàvem be, des de aquella nit no ens vem tornar a veure fins al cap de uns mesos que ens vem trobar per casualitat a l’avinguda Lexington i des de aquell dia vem anar a viure junts, ara fa disset anys.

    ResponElimina
  19. Anònim10.2.11

    correu culla33@hotmail.com

    ResponElimina
  20. Anònim11.2.11

    Yo, forofa del Real Madrid, matando las horas en internet a las tantas de la madrugada, tuve la brillante idea de ponerme a charlar con una catalana hincha del Barça... y hoy la tengo de ocupa en terreno neutral... Visca el futbol!!!

    grafikostf@hotmail.com

    ResponElimina
  21. Anònim11.2.11

    Yo me enamoré el dia que sus defectos me hacian reir. Siempre le digo que no deje la basura detras de la puerta de la cocina y el me dice que ya le ha dicho mil veces a la escoba y al recogedor que se vayan a la solana pero no le hacen ni caso... Es un insoportable adorable!

    krumlott@hotmail.com

    ResponElimina
  22. Anònim12.2.11

    Un dia ens vem creuar per la universitat i ens ens vem mirar intensament. Al cap d'uns mesos vem començar a parlar perque ens vem adonar que teniem amics comuns. Des del primer moment vem sentir una gran atracció, però erem els dos molt tímids i no ens deiem gran cosa. Al cap d'un temps vem quedar per anar al cinema i vem acabar a casa meva mirant timón i pumba, ens vem fer un bon fart de riure. En aquell moment em vaig adonar que estava enamorada perdudament d'ell, de la seva senzillesa i de la seva inocencia. Mai m'hauria imagina't que en una primera cita acabaria mirant una peli del timón i pumba, però ho recordo amb molta tendresa, i per mi, va ser la millor cita. D'això ja han passat 7 anys i esperem que en passin molts més.
    aresmurtra@yahoo.es

    ResponElimina
  23. Anònim12.2.11

    Aquest matí al despertar m'he trobat una noia al meu cantó i m'ha robat el cor. M'he enarmorat així, cada dia, des de que la vaig veure per primer cop.

    rorschach@hotmail.com

    ResponElimina
  24. Anònim13.2.11

    Vaig quedar amb una amiga per veure una actuació de jazz en un local petit de Gràcia.Al nostre costat hi havia un noi que estava sol.La meva amiga que feia molt temps que no em veia, no va parar de parlar al llarg de tota l´actuació, semblava que li donaven corda!. Jo en un moment donat i perquè em sabia greu, em giro i li dic al noi "tu si que estàs escoltant" i ell que em contesta "es que la cantant és amiga meva" . Em volia desaparèixer!!!!Al final vam acabar tots, cantant inclosa, prenent una copa junts.La meva amiga va seguir parlant i parlant però ara amb el noi.Al final,però, el telèfon me´l va demanar a mi i fins avui.

    ResponElimina
  25. Anònim13.2.11

    el correu del comentari anterior lauracurto_10@hotmail.com

    ResponElimina
  26. Anònim14.2.11

    La direcció de correu del missatge de rorschach@hotmail.com es errònea, hauria de ser rorschacha@hotmail.es

    ResponElimina
  27. Doncs jo em vaig enamorar de mica en mica de la persona que sempre havia estat al meu costat, primer va ser company de classe, més tard un amic, i finalment la meva parella. D'això ja fa 11 anys... :-)
    Segur que no és la més original, però sí la més bonica!

    lolascake@gmail.com

    ResponElimina
  28. Doncs jo fa anys era original, pero ara ja no tant...ens vam conweixer per internet! En un foum de la ICT on estudiavem els 2, ell un master i jo un postgrau...i despres d'uns quants missatges, vam quedar a la cantina i...fins avui!
    laifortuny(arroba)gmail(punt)com

    ResponElimina