cat_ A Joid'art celebrem Sant Jordi regalant joies. Només ens has d'explicar "per què aquell llibre et va robar el cor?". Els 3 relats més sincers i creatius s'emportaran com a premi aquestes creacions SS11. Pots deixar el teu comentari aquí al blog o en el nostre facebook. El 27 d'abril farem públic el nom dels guanyadors/es. Recorda que has d'indicar el teu e-mail.
en_ Joi’dart is celebrating Saint George’s by giving some of our jewels away as a gift. You just have to tell us “why that book captivated me so powerfully”. The 3 most sincere and creative stories will be awarded with these SS11 collections. You can leave your tale here in the blog or in our facebook account. The 27th of April we will announce the name of the winners and do not forget to write your e-mail.
fr_ Chez Joid’art on célèbre Saint Georges en donnent des bijoux en cadeau. Il faut seulement de nous raconter la raison pour laquelle "ce livre m’a captivé si fortement". Les 3 histoires les plus sincères et créatives seront décernées avec ces collections SS11. Vous pouvez laisser vôtre récit ici au blog ou dans nôtre facebook. Le 27 Avril nous vous informerons des noms des gagneurs et surtout n’oubliez pas de donner vôtre mail.
A mi em va canviar la vida "El Alquimista" de Paulo Coelho. Després de llegir-lo vaig decidir lluitar per la meva felicitat i em vaig separar. Va ser la millor decisió que he pres mai! Aquest llibre sempre tindrà un lloc privilegiat entre els meus prestatges.
ResponEliminaejunypuj@hotmail.com
"Dimarts amb Morrie" de Mitch Alborn. Una historia impactant de lli€ons de vida. Tots els dimarts un exalumne es troba amb el seu professor d'universitat al que li han diagnosticat ELA, Esclerosi Lateral Amiotrofica i repasen la seva vida i tots aquells aspectes importants d'aquesta.
ResponEliminaEs tracta d'un cas real que serveix de tesis doctoral de Mitch. Impresionant!
"EL CAÇADOR D'ESTELS" Un cant a l'amistat entre dos nens on el remordiment i el sentiment de culpa esdevé el company de viatge d'un d'ells.Em va captivar des de el primer moment i el tinc present en molts moments de la meva vida en els que m'he de mantenir ferma i lleial als meus principis.
ResponEliminaPbereng1@gmail.com
"A tres metres sobre el cel". M'ha enamorat no només la passió que hi ha entre els protagonistes, sino també la maduresa que tenen per lluitar per un amor imposible en contra del que tothom al seu voltant vol.
ResponEliminaM'ha fet veure que he de lluitar per la meva historia d'amor, perquè si tu no ets feliç ningú ho serà per tu.
esthersanchez85@gmail.com
Libros robar nuestros corazones cada vez que tocaba las hojas y sentir el olor de las páginas, que nos lleva a través de una carta tras otra a las imágenes y las historias que se están creando en nuestra mente. Este libro lo tiene todo, así que me robó el corazón.
ResponEliminabertagodinho@gmail.com
El Mecanoscrit del segon origen és una obra escrita per Manuel de Pedrolo l'any 1974 . Fa molts anys, jo era molt jove. Va ser el primer llibre de ciència- ficció que vaig llegir i amb va impactar molt, és genial!!!!!!!!!!!!!!.
ResponEliminaEn aquesta novel•la de ciència-ficció s’explica la història de l'Alba i en Dídac, de 14 i 9 anys respectivament, que viuen en un poble de Catalunya anomenat Benaura. Ells esdevenen els únics supervivents a la Terra després que uns extraterrestres eliminin a pràcticament tota la humanitat.
Durant els quatre anys següents hauran d’espavilar-se sols per a sobreviure en un món destruït i enfrontar-se a tota mena de problemes i dificultats que els fa madurar ràpidament. S’adonen de la importància de preservar el coneixement i guarden i llegeixen llibres. Fugen de l’epidèmia i es refugien en una masia, troben morts i supervivents, recorren les ruïnes de Barcelona i la Mediterrània. Sobretot aprenen de tot el que els passa (malalties, defensa de l’enemic) i de la informació que van recollint.
l'Alba vol continuar l’espècie humana amb en Dídac i mantenen relacions quan ell ja és prou madur. Es queda embarassada i neix un nen a qui posen Mar, però en Dídac mor en un accident (li cau un sostre d’una casa en mal estat). L'Alba és valenta i pensa que si vol conservar l’espècie, encara podrà tenir fills quan en Mar sigui gran.
annaosor@gmail.com
Be, uns dels llibres que mes m’ha captivat es l’església del mar de Ildefonso Falcones una novel•la molt tendra i dura a la vegada, on et fa descobrir una Barcelona totalment diferent i on t’imagines els personatges corrents per els carrers i places , on pots veure i tocar l’església del mar tot recordant l’Arnau , Joanet i els Grau i com a punt final poder llegir els últims capítols des de el passeig del Born, tot mirant-la. culla33@hotmail.com
ResponEliminaEl llibre de poemes "No era lluny ni difícil" de Joan Margarit em va agradar especialment i em va suggerir aquest text.
ResponEliminaGuardaré el llibre dels teus versos
com un espai de tu mateix,
com un refugi d'estats d’ànim
com un consol o potser un bes.
Seran un món o una reserva
on pugui apropar-me solitària i silent,
descobrint aquell mot o aquell poema teu
que al llegir-lo jo, es fa per a mi també present.
Descobreixo en un poema,espais de mi que desconec
i agraeixo el teu camí i l’altruisme que vulguis mostrar-lo en un vers
pribera1@gmail.com
LES AVENTURES D'EN TON I LA COLLA A LA VALL DE LILLET.
ResponEliminaEns trobem als anys 40, i en Ton i la seva colla d'amics viuen feliços en un petit poble situat als peus dels Pirineus: La Pobla de Lillet. El món dels nens és diferent al dels adults, i els relats que trobem en aquest llibre reflecteixen la realitat de l'aventura, la curiositat i l'amistat per sobre de qualsevol altre valor.
En les seves sorprenents peripècies i trapelleries, en Ton i els seus amics es trobaran amb perills i complicacions, de les quals intentaran sortir-ne airosos, tot i que de vegades no es podran escapar d'alguna tibada d'orelles.
En definitiva, un bell viatge en el temps que, a més d'arrancar múltiples somriures al lector, el conduirà a descobrir diferents èpoques i llocs.
"Quatre germanes" de Jetta Carleton em va colpir, i amb força. La història de la familia Soames durant les primeres dècades del segle XX a les planícies del centre dels EEUU, la relació entre les quatre noies i entre els seus pares expira tanta veritat que no deixa indiferent a ningú.
ResponEliminaMe'l van recomanar en una llibreria i és d'aquells llibres que t'enganxen i no et deixen mai. En cadascuna de les pàgines hi ha impregnat l'amor profund dels uns envers els altres, malgrat les circumstàncies de la vida i les decisions que cadascú pren (i que els afecten a tots). I tot això sense caure en el "romanticisme fàcil" ni els tòpics que els best-sellers repeteixen fins la sacietat.
Si encara no ho heu fet, aprofiteu que demà és Sant Jordi per autorregalar-vos "Quatre Germanes" de Jetta Carleton i prepareu-vos per al viatge emocional de la temporada.
"Aloma" de Mercè Rodoreda. Fantàstic. Ambientació única. Escriptura sobria, i molt propera.
ResponEliminaEl vaig llegir amb 14 anys. Sense dubte em va fascinar. Una barreja magistral de tendresa i força.
El millor llibre que he llegit.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina"Entre visillos" de Carmen Martin Gaite. El vaig llegir amb 15 anys l'any 1981 i em captivar com l'escriptora descrivia la història d'una noia ben jove a punt de casar-se, sense tenir massa clar si ho feia per amor o perquè les circumstàncies l'abocaven a fer-ho. Era una època on l'opció per a moltes dones, si volien sortir de la rutina, només era el matrimoni. La noia era l'enveja de les amigues i conegudes, i el tros que més recordo és quan la seva futura sogra se l'enduu a comprar i dinar a un restaurant. És com si ella fos una joguina pel seu fill.
ResponEliminaPenso que en aquell moment no n'era conscient, però diria que la novel·la denunciava la manera de viure i les convencions socials de l'època en la qual ella va escriure-la (cap els anys 50).
Va ser la primera novel·la que vaig llegir de Carmen Martín Gaite, i des d'aleshores la vaig seguir en moltes altres obres.
montsefb66@hotmail.com
"El Petit Príncep" d'Antoine de Saint-Exupéry.
ResponEliminaDes que el vaig llegir per primer cop, vaig tenir clar que no seria l'últim.
A cada relectura he descobert sentits i matisos que m'havien passat desaparcebuts.
Algunes de les frases d'aquesta petita obra mestra m'han acompanyat, com un mantra, al llarg d'aquests anys: "L'essencial és invisible als ulls" o "Només s'hi veu bé amb el cor". Qui no hi està d'acord? ;-)
Si el Petit Príncep existís de veritat (tan de bo!) li dibuixaria un be i li faria una gran abraçada!!
Feliç Sant Jordi a tots i a totes!
laurabass23@hotmail.com
Més que no el cor, “Una habitación propia” de Virginia Woolf em va robar la consciència. El llibre que –abans que no “El segundo sexo” de Simone de Beauvoir- més ha fet per la consciència de la dona. No vull dir feminisme; va més enllà. L’habitació pròpia que reclama és el dret al nostre espai, exterior però fonamentalment interior, a poder esser i a manifestar-nos com persona. Des del nostre potencial com a dona. La seva lectura, a l’adolescència, em va despertar la consciència. Com a dona, com a persona, com a escriptora, i especialment com a integrant d’un món que ens ho posa molt difícil. De forma quotidiana.
ResponEliminaaranzazu.miro@gmail.com
Más que el corazón, me robó la conciencia “Una habitación propia”, de Virginia Woolf. El libro que –antes que “El segundo sexo” de Simone de Beauvoir- más ha hecho por la conciencia de mujer. No quiero decir feminismo; va más allá. La habitación propia es el derecho a nuestro espacio, exterior pero sobretodo interior, a poder ser y manifestarnos como persona. Desde nuestro potencial como mujer. Su lectura, en la adolescencia, me despertó la conciencia. Como mujer, como persona, como escritora, pero sobre todo como integrante de un mundo que nos lo pone muy difícil. Cotidianamente.
aranzazu.miro@gmail.com
PASION INDIA de Javier Moro, és el llibre que m’ha robat el cor, ja que és una història entranyable, la qual et porta a la índia, del segle XX., és el típic llibre que no vols que tingui final, ja que no pots deixar de llegir, on cada full que passes, és més interessant que l'anterior. Aquest novel•la, tracte d’una història d'amor, entre el príncep de Kapurthala i Anita Delgado, una jove de classe treballadora.
ResponEliminaM'han impressionat molt algunes escenes i altres em van semblar meravelloses. Intento posar-me en el lloc de la protagonista i mare- meva!!! que difícil. Fa uns dies que el vaig acabar i encara segueixo pensant en la història.
Ho recomano a tothom!! FELIÇ SANT JORDI!!
Salutacions:
mariabcn85@yahoo.es
Els llibres que més m’agraden són els que parlen sobre vivències quotidianes. Un bon exemple és el llibre Atles de geografia humana de l’escriptora Almudena Grandes. En aquest llibre es relata les vides de quatre dones ben diferents que treballen juntes en una editorial. En les vivències d’aquestes dones pots veure-hi elements del teu dia a dia reflexats, però resolts de maneres ben diferents a la teva, fet que crec que és molt interessant.
ResponEliminaPensar sobre els llibres que tracten de les petites coses del dia a dia m’ha inspirat a plasmar en una sèrie de fotografies una petita història:
http://www.flickr.com/photos/62150105@N04/
aresmurtra@yahoo.es
A mi em va captivar "La venedora d'ous". Una història d'amor entre una dona amb dos fills allistats a les joventuts hitlerianes i un jove jueu, enmig d'un galliner ple de gallines ponedores. A través de la tendresa i l'afecte, la venedora d'ous ens descobreix el drama del nazisme però sobretot el seu despertar a la realitat i a la consciència alliberadora com a persona. El descobriment de la grandesa humana d'una senzilla persona, dona humil "ignorant" als ulls dels seus fills, ens aporta una mirada cap a la humanitat dels "nadies", dels que sovint queden al marge de les grans decisions. Però l'alliberament personal d'aquesta dona ens ajuda a veure els altres com a els "poderosos" de la vida pròpia. Un llibre excel·lent de Linda D Cirino.
ResponEliminaEl meu llibre favorit és el diari d'Anna Frank, per moltes raons. Ja que aquest hem va acompanyar a la meva infància (ho vaig llegir en 10 anys d'edat). Clarament et fiques en el paper de la protagonista i pateixes amb ella tot el que li passa
ResponEliminaEl diari d'Anna Frank és una de les històries més commovedores, de la guerra dels nazis. Aquest llibre està basat en fets reals, i el tema principal és l'amor, la por i la fe.
En un dels meus viatges, vaig anar a Amsterdam i vaig tenir l’oportunitat de visitar la casa d’Anna Frank, la veritat que hem va impactar trepitjar aquell escenari, on Anna va escriure les ultimes frases del seu diari, abans de ser descoberta i anar a parar al camp de concentració. S’hem va quedar, la pell de gallina!!!!
És realment una història que s'ha de conèixer i un llibre imprescindible per a qualsevol biblioteca.
Salutacions:
Montserrat
msorianocavaller@gmail.com
De petit m’apassionaven els llibres d’aventura de “Els cinc” de l’Enid Blyton. Somiava que anava als llocs recòndits on anaven aquells nens, i que lluitava contra els criminals o que trobava tresors amagats. Aquest esperit aventurer no m’ha abandonat, i ja de gran m’ha impulsat a veure món amb la motxilla a l’esquena, des de recórrer Europa en tren, fins a navegar pel canal Beagle, perdre’m per les selves de Borneo i travessar tot Àsia en el mític tren transsiberià.
ResponEliminarorschacha@hotmail.es
" la historia interminable" de Michael Ende. va ser el llibre que em va ensenyar a llegir.
ResponEliminaperque no val que ningu et digui que llegir és un dels millors plaers a la vida...això es descobreix tot sol.
molts anys i bons.
sandratarrago@hotmail.com
Escollir només un dels molts llibres que m'han agradat és difícil, però si m'haig de quedar amb un dels que m'ha marcat aquest és "La dona justa" de Sándor Marai. Llegint-lo descobreixes com una història explicada des de tres punts de vista diferents pot tenir matisos completament oposats, ja que no existeix una sola realitat sinó diferents interpretacions segons les nostres vivències.
ResponEliminaNo em va robar el cor, però em va deixar molt bon regust de boca. El recomano a tothom, és una lectura deliciosa.
m.montmany@yahoo.es
El libro BASTARDOS de Enrique Vila Torres, un libro impactante que trata hechos reales. Historias personales de mujeres que quedaron embarazadas por diferentes circunstancias y abandonaron a sus hijos.Este libro lo narra el autor (abogado) en primera persona, nos narra aquellos hijos que fueron abandonados y buscan a sus madres biológicas. Te llega al corazón
ResponEliminarochi206@hotmail.com
El libro "Una palabra tuya" de Elvira Lindo. Me hizo reir y llorar a partes iguales, y me hizo disfrutar y olvidarme de todo mientras lo leía, como el último hombre del que me enamore.
ResponEliminalaura_sanma@hotmail.com
LOS OJOS AMARILLOS DE LOS COCODRILOS de Katherine Pancol.
ResponEliminaEs una novela de la que se te quedan, como nubes en la memoria, los pequeños detalles, los sentimientos y las emociones. Porque esta es una historia de mujeres, de todas las mujeres, y de ninguna al mismo tiempo. Cada una de nosotras se ve reflejada en pequeños matices de las protagonistas, en las relaciones familiares, en las inseguridades o en el amor sin condiciones a las parejas. Pero sobre todo, es una historia de mujeres valientes que tambien tienen miedos y se enfundan en corazas para enfrentarse al mundo.
fossetes@hotmail.com
a mi.. la mort , una aurora, ideal per poder entendre una mica més moments durs com la mort...
ResponEliminaNo sé si em va robar el cor o no, però em va emocionar i molt, VIVEN, la història dels jugadors d'un equip de Rugby que es va estavellar als Andes, Com van aguantar i sobreviure les baixes temperatures, la mort, la gana... cansats d'esperar el rescat, dos d'ells decideixen creuar els Andes per arribar a Chile.
ResponEliminanuria_portet@hotmail.com
Obrir la tapa, sentir la olor del paper imprès quan es nou o aquella que ha agafat el llibre que ha passat per diverses mans, endinsar-te en un mar de paraules, llegir històries, identificar-te amb els personatges, riure i plorar mentre llegeixes, sentir el sofriment i les alegries que et transmet cada autor,...
ResponEliminaHi ha tants llibres que m’han robat el cor, que mai podria dir-ne només un de sol.
rosamora78@gmail.com